La llum del sol s'esvaeix lentament, s'aproxima la fi del dia, la foscor envolta l'estança i la dèbil llum d'una làmpada il·lumina l'hora més fosca que precedeix l'alba quan la llum del sol brillarà una vegada mes.
Joan Cujan 2014
dissabte, 5 d’abril del 2014
Llum en la foscor
La llum del sol s'esvaeix lentament, s'aproxima la fi del dia, la foscor envolta l'estança i la dèbil llum d'una làmpada il·lumina l'hora més fosca que precedeix l'alba quan la llum del sol brillarà una vegada mes.
divendres, 4 d’abril del 2014
Els passos perduts
Els passos perduts, els que es caminen i després no podem trepitjar de nou, el desig de fugar-te, extraviar-te, deixar rastres i perdre't per sendes, camins... sentir el terror de no saber on estàs o la vaga esperança de creure que ja ho saps. Com en el caos dels laberints de carrers i avingudes d'una gran ciutat, fas inesgotables les possibilitats de pèrdua i trobada.
Joan Cujan 2014
dimecres, 2 d’abril del 2014
Façana
En passejar pels carrers d'una ciutat massa gran, et sents sol enfront de la immensitat, però mai renúncies al privilegi d'observar el món de reüll ia distància.
Joan Cujan 2014
divendres, 28 de març del 2014
Anat pujant l'escala
La vida és creixement, flexible i adaptable a les circumstàncies de cada moment, és el resultat de les nostres experiències mentre hem anat pujant l'escala del nostre coneixement, però el més important és saber que tots els ensenyaments, escoles, religions, són sempre un mitjà per assolir la nostra felicitat, mai un fi.
Joan Cujan 2014
La quarta dimensió
Encara que pugui semblar impossible transcendir les tres dimensions que configuren la nostra experiència sensorial del món, les matemàtiques han demostrat el contrari i ens han obert els ulls a un univers d'aparicions fantasmagòriques i objectes impossibles.
Joan Cujan 2014
Un instant fugaç
Cada raig de sol és la poesia d'un instant fugaç,
el temps gairebé detingut, una llum cap a l'infinit,
que ens dóna la vida i ens acosta a l'eternitat.
Joan Cujan 2014
El principi de l'origen
El principi de l'origen ... El que existia des del principi en la ment es va convertir en l'obra. Una de les principals característiques dels éssers vius és que són capaços de generar bellesa, és a dir, tenen la capacitat de crear!
Joan Cujan 2014
Què sabia jo, fins ara d'la vida?
És un dia molt bonic, mires al teu voltant i penses ... no pot haver existit mai una primavera més bonica que aquesta, el cel, el mar, els núvols, el suau vent que t'acarona la cara ... què sabia jo, fins ara d'la vida?
Joan Cujan 2014
Sentiments
La vida ens omple de significats que ens són comuns, no creem a partir del no-res, quan representem sentiments, ens basem en la nostra pròpia història, estem constantment reinterpretant uns codis que són universals. Tot el que ens ha impregnat en viure ens pertany, només ens queda intentar trobar la bellesa oculta de les coses, tractant de ser nosaltres mateixos, perquè la poesia brolla de la nostra imaginació en observar la vida.
Joan Cujan 2014
dimecres, 26 de febrer del 2014
Amb el pas dels anys
Joan Cujan 2014
dijous, 6 de febrer del 2014
Forat Negre
Joan Cujan 2014
dissabte, 1 de febrer del 2014
Perdre el cap (Rebaixes)
Alguna vegada has volgut fer tantes coses que no sabies per on començar, i de tant pensar, al final has perdut el cap... Si alguna vegada t'has trobat en aquesta situació, t'hauràs adonat que no és gens fàcil, i més si ets una mica despistat, tornar a trobar-lo. Perquè en aquests casos, el fet de tenir tantes idees et genera una sensació d'ansietat que acaba per bloquejar-te definitivament.
Joan Cujan 2014
FENT AMICS (manipulant sentiments)
Generalment són persones que s'expressen bé i tenen un índex d'intel·ligència superior a la mitjana, però tenen desordres de comportament. La característica més destacada és el deteriorament de les interaccions socials, incapacitat de desenvolupar relacions amb els altres i falta d'empatia, poden demostrar ansietat visible, o explotar en un atac de ràbia.
Encara que sovint pot semblar que tenen un vocabulari ampli, expressant-se de vegades son com "petits professors", que ens volen ensenyar el que és la vida, en el fons són molt literals i repetitius, els agrada la societat, però els sobren les persones.
Solen trobar dificultats buscant ocupació a causa de la seva poca habilitat per a les entrevistes o per el seu perfil en els tests de personalitat.
Els costa mantenir relacions de parella estables.
A causa del seu aïllament social, pensen ser el centre de sospites equivocades i xafarderies d'altres. "Són miops mentals", no poden saber el que una altra gent està pensant o sentint, no estan tractant que t'enfadis, en el fons no estan interessats en l'amistat, jutgen erròniament, les persones només existeixen en blanc o en negre, o estan a favor o encontra. Són intransigents, incapaços d'entendre el punt de vista dels altres, tenen com a única obsessió el patiment.
Aquestes persones se senten atretes per algú amb un perfil o aptituds similars, que els fa creure que els seus problemes s'originen en la infància, que mai han estat estimats i que només ells els comprenen i comparteixen els seus interessos.
Aquarel·la i text: Joan Cujan
dijous, 30 de gener del 2014
ELS DIES GRISOS
Hi ha dies que neixen grisos, et costa treball aixecar-te i et sents desanimat, pressents que res anirà com tu vols, les primeres hores són de lleugera inquietud, sents que un gris desànim et va envaint a poc a poc, reacciona, tanca els ulls, i omple'ls de color.
No hi ha dies grisos, ni tots són iguals ... Qui els dóna color ets tu, si ets capaç d'emocionar-te davant d'un esplèndid ocàs o una alba meravellosa, de mirar el cel i alegrar-te quan les gotes de pluja cauen sobre el teu rostre ... Ets tu qui pot pintar com vulguis, cada dia.
Respira fondo, obre els ulls al nou dia, és un regal que no sempre tindràs, i viu com mai el dia d'avui!
Foto i Text Joan Cujan 2014
dijous, 2 de gener del 2014
L'ARBRE DE LA VIDA
L'art va més enllà del concepte moral i narratiu, hem de ser capaços des de les nostres impressions sensorials i amb la necessària força expressiva, trobar la bellesa en el món que ens envolta i deixar de rebolcar-nos en les nostres misèries.
Foto y Text: Joan Cujan 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)