TRES SENDERS CAP A L'ESTANY

INGEBORG BACHMANN - Tres senderos hacia el lago - SIRUELA

Tu també llegeixes tots aquests articles sobre les tortures com si no sabessis de tota manera el que diuen, són tots iguals i els llegeixes i saps que són veritat, que és una cosa inhumàna que ha de tocar al seu fi i després potser et entrin ganes de fotografiar perquè altres centenars de milers de persones també tinguin ocasió de veure com es tortura. No n'hi ha prou amb saber .... Jo només dic que és ofensiu, que és una humiliació, una infàmia mostrar a una persona com sofreixen els altres.

Foto: Claire Gray

Tú también lees todos esos artículos sobre las torturas como si no supieras de todas formas lo que dicen, son todos iguales y los lees y sabes que son verdad, que es algo inhumano que debe tocar a su fin y luego tal vez te entren ganas de fotografiarlo para que otros cientos de miles de personas también tengan ocasión de ver cómo se tortura. No basta con saber....Yo sólo digo que es ofensivo, que es una humillación, una infamia mostrarle a una persona cómo sufren los demás.

Foto: Omar Habana

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

La solitud dels nombres primers és una novel.la que no deixa a ningú indiferent, sense preguntes. És una novel.la de creixement ja que ens descriu com la infància és essencial en la formació... del caràcter i influeix la personalitat de l'adult. Aquesta novela ens fa pensar, ens convida a mirar dins de nosaltres mateixos buscant les nostres pròpies cicatrius, com les que marquen les vides dels dos personatges principals Alice i Mattia.

La cama gairebé morta de Alice i les marques a la pell de Mattia semblen preguntar per les nostres pròpies cicatrius, per les marques deixades en la nostra ànima en el moment en què vam saber per sempre que som diferents, únics i sols. Mattia i Alice són dos nens sols, diferents, marcats pel buit de la tragèdia, per la incomprensió del seu entorn. Semblen destinats a trobar-se però tots dos saben que és impossible. Els envolten els fantasmes de les seves pors més íntimas, els fantasmes del dolor de les cicatrius no tancades.

És un llibre que em va fer reflexionar, el recomano val la pena !!!

Autor: Paolo Giordano       Foto: Coberta del llibre

La soledad de los números primos es una novela que no deja a nadie indiferente, sin preguntas. Es una novela de crecimiento ya que nos describe como la infancia es esencial en la formación ... del carácter e influye la personalidad del adulto. Esta novela nos hace pensar, nos invita a mirar dentro de nosotros mismos buscando nuestras propias cicatrices, como las que marcan las vidas de los dos personajes principales Alice y Mattia.

La pierna casi muerta de Alice y las marcas en la piel de Mattia parecen preguntar por nuestras propias cicatrices, por las marcas dejadas en nuestra alma en el momento en que supimos por siempre que somos diferentes, únicos y solos. Mattia y Alice son dos niños solos, diferentes, marcados por el vacío de la tragedia, por la incomprensión de su entorno. Parecen destinados a encontrarse pero ambos saben que es imposible. Los rodean los fantasmas de sus miedos más íntimos, los fantasmas del dolor de las cicatrices no cerradas.

Es un libro que me hizo reflexionar, lo recomiendo vale la pena!

PUNT OMEGA

"No parlo de secrets i decepcions. Em refereixo al fet de ser un mateix. Si ho exposes tot, si poses tots els sentiments al descobert i demanes comprensió, perdràs un element crucial del teu sentit de tu mateix. És vital que sàpigues coses que els altres desconeixen. Tot el que ningú no sap de tu és precisament el que fa que et puguis  conèixer a tu mateix."

"La causa que m'havia dut allà havia començat a esvairse. Era allà i prou, parlant per parlar. Volia perdre la noció d'haver de tornar, a la responsabilitat, als mals de tota la vida, a l'ardor de començar alguna cosa que no portarà enlloc. Quants cops caldrà començar perquè t'adonis de les mentides del teu entusiasme ?"

   DON DELILLO  (Punt Omega) 
Foto: Marcin Sacha

"No hablo de secretos y decepciones. Me refiero al hecho de ser uno mismo. Si lo expones todo, si pones todos los sentimientos al descubierto y pides comprensión, perderás un elemento crucial de tu sentido de ti mismo. Es vital que sepas cosas que los demás desconocen. Todo lo que nadie sabe de ti es precisamente lo que hace que te puedas conocer a ti mismo. "

"La causa que me había llevado allí había empezado a desvanecerse. Era allí sin más, hablando por hablar. Quería perder la noción de tener que volver, a la responsabilidad, los males de toda la vida, el ardor de empezar algo que no lleva a ninguna parte. ¿Cuántas veces habrá que empezar para que te des cuenta de las mentiras de tu entusiasmo? "

PROEMI

Proemi  Joan Vergés

Crida’m des de molt lluny
si vols que et senti,
que no m’arribi el crit
ni cap nom o paraula
que no es trenqui el silenci
dels boscos de la nit.

Llavors sabré que ets tu
qui em crida
i estarem junts.

- Foto: Valentin Mihailov 

 

 

Llámame desde muy lejos
si quieres que te oiga,
que no me llegue el grito
ni ningún nombre o palabra
que no se rompa el silencio
de los bosques de la noche.

Entonces sabré que eres tú
quien me llama
y estaremos juntos.

 

 

 

HAIKU IX

gairebé, sento la teva veu,

gairebé, respir la teva aroma,
gairebé, podria fer l'amor amb tu.

Norma Jané Knorr - Foto: Massimiliano Uccelletti

Casi, siento tu voz,
Casi, respiro tu aroma,
Casi, podria hacer el amor contigo.

HAIKU VIII

M’has encès,
el gel es fon,

em desfaig…

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Me has encendido,
el hielo se derrite,
Me deshago…

EN SILENCI LA MIRAVA

Ell estava allà i en silenci la mirava,
Com més atenta era la seva mirada,
Més bella la trobava, la volia,

el temps que passa, passa

Sense que siguem conscients.

Joan Cujan - Foto: Elena & Vitaly Vasilieva 

HAIKU VII

Volia les teves paraules,
no necessitava res més,
i em vas dir, parlém.

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Quería tus palabras,
no necesitaba nada más,
y me dijiste, hablamos.

ÉS FA DE NIT

És fa de nit, el cel tan alt com la teva finestra,
amunt, les estrelles i la meva esperança,
la llum de la lluna, reflectida en els teus llavis,
baixa no siguis covarda, vine al meu costat,
o és que creus que el desig pot ésser etern. 

Joan Cujan Foto: Strawberries

HAIKU VI

Veure el teu somriure i la felicitat als teus ulls
Sentir les teves mans i fer-les meves
Besar els teus llavis i contiuar somiant.

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Ver tu sonrisa y la felicidad en tus ojos
Sentir tus manos y hacer las mías
Besar tus labios y contiuar soñando.

HAIKU V

Tres dolces peres,
dues mores els teus mugrons,
es llepa els llavis el meu desig.

Joan Cujan - Foto: Strawberries

Tres dulces peras,
dos moras tus pezones,
se relame mi deseo.

HAIKU IV

Ës un plaer dels sentits libar
En les teves dolces besades
La mel dels teus llavis
...
Joan Cujan - Foto: Strawberries

Es un placer de los sentidos libar
En tus dulces besos
La miel de tus labios

HAIKU III

No tinc pressa per fer un poema del teu cos,
deixa'm estimar-te,
és tan bonic i sensual.

Laia Salamó - Foto: Female Shapes

No tengo prisa por hacer un poema de tu cuerpo,
déjame amarte,
es tan bonito y sensual.

HAIKU II

No conté el seu pudor,

i amb destresa es cobreix,
el rubor que pinta les galtes.

Joan Cujan - Foto: Sascha Huttenhain

No contiene su pudor,
y con destreza se cubre,
el rubor que pinta las mejillas.

HAIKU I

Tanco els ulls,
veig la teva imatge…
del teu cos faig un poema 

Joan Cujan
Foto: Erospainter


Cierro los ojos
veo tu imagen...
de tu cuerpo hago un poema