divendres, 9 de setembre del 2011

Ets tu el meu àngel i el meu dimoni

Sento que de vegades tot perd el sentit per a mi ... hi ha tantes coses, tants matisos que jo no entenc.
Però segueixo aquí ... sense saber que dir, amb els ulls i els braços oberts.
Segueixo aquí, davant teu, sense poder cridar.
Segueixo aquí, un cop més. Esperant potser, el que la realitat portarà ... desitjant potser, el que ni la imaginació fa possible, desitjo continuar tenint-vos a les dues quan la nit vingui a per mi, i no em deixi dormir ... torno a dir, que tot això no té sentit per a mi.

Sols ella, tu i jo, tant és de dia o de nit, perquè res d'aquestes coses supèrflues són importants. Només ella i tu, i sobreviure ... sempre sobreviure ...

On ets?, Perquè em vaig cansar de buscar?.
Aquest any et toca a tu ... Segueixo esperant-te per fer-te feliç ...

Ets tu el meu àngel, i el meu dimoni
Ets tu el meu somni i la meva condemna


Joan Cujan


Siento que a veces todo pierde el sentido para mí…hay tantas cosas, tantos matices que yo no entiendo.
Pero sigo aquí… sin saber que decir, con los ojos y los brazos abiertos.
Sigo aquí, ante ti, sin poder gritar.
Sigo aquí, una vez más. Esperando tal vez, lo que la realidad traerá… deseando tal vez, lo que ni la imaginación hace posible, deseo continuar teniendoos a las dos cuando la noche venga a por mí, y no me deje dormir… vuelvo a decir, que todo esto no tiene sentido para mí.

Solos ella, tu y yo, da igual de día o de noche, porque nada de esas cosas superfluas son importantes. Solo ella y tu, y sobrevivir… siempre sobrevivir…

¿Dónde estás?, ¿porque me cansé de buscarte?.
Este año te toca a ti… Sigo esperandote para hacerte feliz…

Eres tú mi ángel, y mi demonio
Eres tú mi sueño y mi condena

Joan Cujan

dimecres, 7 de setembre del 2011

RESULTATS DE MESURAMENT BASATS EN GARANTIR LA QUALITAT

L'assegurament de la qualitat i la analítica van units de forma inexorable.

Per assegurar un alt nivell de qualitat dels resultats de mesura no només és decisiu el tipus de "procés analític" (analítica normalitzada) utilitzat, sinó que és molt més important la cura i atenció que es posa en cada un dels passos de treball i "les mesures implementades per garantir la qualitat". Per això els corresponents "certificats de qualitat" estan sempre disponibles a Internet a l'adreça: wxx. qualitylange.es  També es proporciona ajuda a l'usuari per dur a terme les diferents mesures, amb una àmplia gamma de solucions per a tots aquells dubtes que es presenten durant el procés de desenvolupament del producte.

Joan Cujan - Foto: Nar is Virgilius


RESULTADOS DE MEDICION BASADOS EN GARANTIZAR LA CALIDAD
El aseguramiento de la calidad y la analitica van unidos de forma inexorable.
Para asegurar un alto nivel de calidad de los resultados de medida no solo es decisivo el tipo de “proceso analitico” (analitica normalizada) utilizado; sino que es mucho más importante el cuidado y atención que se pone en cada uno de los pasos de trabajo y “las medidas implementadas para garantizar la calidad”.  Para ello los correspondientes “certificados de calidad” están siempre disponibles en Internet en la dirección:  wxx. qualitylange.es   También se proporciona ayuda al usuario para llevar acabo las distintas medidas, con una amplia gama de soluciones, para todas aquellas dudas que se presentan durante el proceso de desarrollo del producto.

DESPULLAR-SE PER DINS



Si la roba és la nostra pell social, despullar-se per dins és com anar retirant capes que ens ajudaran a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, al apartar la capa del dolor perdem la por a fer-nos mal,  ja que la nostra capa racional ens empeny a una falsa protecció que ens bloqueja impedint que fem el que realment desitgem.La por al dolor no ens permet transmetre moltes vegades les nostres emocions, aquests sentiments que l'ànima envia als altres.
Despullar-se per dins és posar paraules a les emocions que el cor no sap expressar, posar-li colors a les nostres vides grises, és exposar-se a les ires dels intransigents que intenten destruir les nostres il·lusions
Despullar-se per dins és llevar-li cadenes al cos, és renéixer cada dia

Joan Cujan - Foto: Philippe Kerlo

Si la ropa es nuestra piel social, desnudarse por dentro es como ir retirando capas que nos ayudarán a conocernos mejor a nosotros mismos, al apartar la capa del dolor perdemos el miedo a hacernos daño, ya que nuestra capa racional nos empuja a una falsa protección que nos bloquea impidiendo que hagamos lo que realmente deseamos.
El miedo al dolor no nos permite transmitir muchas veces nuestras emociones, esos sentimientos que el alma envía a los demás.
Desnudarse por dentro es poner palabras a las emociones que el corazón no sabe expresar, ponerle colores a nuestras vidas grises, es exponerse a las iras de los intransigentes que intentan destruir nuestras ilusiones
Desnudarse por dentro es quitarle cadenas al cuerpo, es renacer cada día

dilluns, 5 de setembre del 2011

QUAN ET FAS GRAN

Quant et fas gran, et trobes presentant-te a un càsting per al paper de la teva vida; llavors, després d’assajos interminables, finalment ets el protagonista d’una pel·lícula de terror – una pel·lícula de terror sense talent, irresponsable i, sobretot, de baix pressupost, on (com passa a les pel·lícules de terror) es guarden el pitjor per al final.




Martin Amis - Foto: Luciana Monaci

LES COSES


En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
...
Deien coses obscenes, amablement obscenes,
d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra
retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.

VIcent Andrés Estellés
Foto: Daniela Marcellusi

dissabte, 27 d’agost del 2011

ENYORAR-TE



Sentir la pèrdua en la meva plàcida solitud,
Sentir l'eco de la memòria carregada de records,
Sentir i enyorar-te en el buit de la teva absència.
Aquest temps detingut, aquesta languidesa sonora,
  Aquest voler que tornis a estar al meu costat,
Aquest lament final... aquesta nit estic sola.


Joan Cujan - Foto: Francois Benveniste

dilluns, 15 d’agost del 2011

EL BOSC D' OMA - Agustín Ibarrola


El Bosc d'Oma és una de les obres més conegudes de l'artista del país vasc Agustin Ibarrola, està inclosa dins de la corrent "Land Art" que sorgeix a finals dels anys seixanta del passat segle, que té com a finalitat utilitzar el paisatge com a marc i suport del treball artístic.
A mesura que anem caminant pel Bosc d'Oma, els dibuixos apareixen davant els nostres ulls com follets jugetons, de vegades el dibuix d'un sol arbre té valor per si mateix, en altres casos cal obsevar el conjunt de diversos arbres per comprendre l'obra . La percepció dels dibuixos canvia segons el punt d'observació les imatges es transformen, hi ha un intinerari desenvolupat per l'artista que marcat amb triangles numerats ens permet observar l'obra tal com ell la va planificar per ser vista.


El Bosque de Oma es una de las obras mas conocidas del artista del pais basco Agustin Ibarrola, esta incluida dentro de la corriente “Land Art” que surge a finales de los años sesenta del pasado siglo, que tiene como finalidad utilizar el paisaje como marco y soporte del trabajo artistico.
A medida que vamos caminando por el Bosque de Oma, los dibujos aparecen delante nuestros ojos como duendes jugetones, en ocasiones el dibujo de un solo arbol tiene valor por si mismo, en otros casos hace falta obsevar el conjunto de diversos arboles para comprender la obra. La percepción de los dibujos cambia según el punto de observación las imágenes se transforman, existe un intinerario desarrolado por el artista que marcado con triangulos numerados nos permite observar la obra tal como el la planifico para ser vista





Galeria fotogràfica

Invitació al petó
Invitación al beso

El bosc ens dóna la benvinguda amb un petó, la mostra més senzilla i pura d'afecte.
El bosque nos da la bienvenida con un beso, la muestra más sencilla


Corba, contra corba, concavitat, convexitat, pla
Curva, contra curva, concavidad, convexidad, plano

El raig atrapat, el raig trencat
El rayo atrapado, el rayo roto

Ibarrola va dir: " El llamp i el arc de Sant Martí van venir a jugar i pintar amb mi al bosc "
I és que un dia de tempesta un llamp va caure sobre el bosc i va quedar atrapat entre els pins. Des de llavors es troba dins del bosc i sorgeix i s'esvaeix a gust dels visitants. El raig es presenta amb un zigzagueig lluminós i després desapareix i s'esvaeix entre els tòtems del bosc.
Ibarrola dijo: "El rayo y el arco iris vinieron a jugar y pintar conmigo al bosque"
Y es que un día de tormenta un RAYO cayó sobre el bosque y quedó atrapado entre los pinos. Desde entonces se encuentra dentro del bosque y surge y se desvanece a gusto de los visitantes. El rayo se presenta con un zigzagueo luminoso y luego desaparece y se desvanece entre los totems del bosque.



L'arc de Sant Martí de NaielEl arco iris de Naiel

Aquest Arc de Sant Martí de Naiel, que porta el nom d'un dels seus néts, s'ha convertit en la composició més fotografiada de Ibarrola.
Este Arco Iris de Naiel, que lleva el nombre de uno de sus nietos, se ha convertido en la composición mas fotografiada de Ibarrola.


Blau verdós dins i fora de les figures
Azul verdoso dentro y fuera de las figuras

On el positiu i el negatiu ens mostren una composició de tres figures en la qual cadascuna complementa l'altra.

Donde el positivo y el negativo muetran una composición en la cual cada una complementa a la otra. 


De les ratlles verticals i diagonals al gest humà
De las rayas verticales y diagonales al gesto humano

Algunes de les figures que veiem des d'aquí parteixen del més profund del bosc a manera de simples ratlles verticals ia mesura que ens anem desplaçant, es converteixen en caminants que ascendeixen pel vessant.


Algunas de las figuras que vemos desde aquí parten de lo más profundo del bosque a modo de simples rayas verticales y a medida que nos vamos desplazando, se convierten en caminantes que ascienden por la ladera.


Vianants que es traslladen sense caminar
Paseantes que se trasladan sin andar

Persones que van, persones que vénen, que ascendeixen per les vessants i que travessen el bosc. Estan quietes, però es mouen, es traslladen sense caminar o caminen alineades sense tocar a terra. A mesura que unes apareixen altres desapareixen.


Personas que van, personas que vienen, que ascienden por las laderas del bosque.
Estan quietas, pñero se mueven, se traladan sin caminar o caminan alineadas sin tocar tierra. A medida que unas aparecen otras desaparecen.
 

dissabte, 13 d’agost del 2011

COSMÒPOLIS


Va notar el carrer al seu voltant incessant, gent que passava de llarg dels altres en uns moviments codificats de gest i dansa. Intentaven caminar sense trencar el ritme, perquè trencar el ritme és una cosa ben intencionada i dèbil, però a ells de vegades els obligaven a esquivar-se i fins i tot a aturar-se i ells gairebé sempre desviaven la mirada. El contacte visual era un tema delicat. Un cuart... de segon de mirada compartida era una violació dels acords que feien funcionar la ciutat. ¿Qui s’aparta de qui?, ¿Qui mira o no mira aquí? , ¿Quin grau de ofensa constitueix una fregada o un toc? Ningú no volia ser tocat. Hi havia un pacte d’intocabilitat. Ni tan sols allà, en el garbuix de velles cultures, tàctils i formant un teixit espès, amb transeünts barrejats, i guàrdies de seguretat, i compradors enganxats als aparadors, i bojos deixats anar, les persones no es tocaven.

Cosmòpolis – Don DeLillo Foto: Sid Sidney

Notó la calle a su alrededor incesante, gente que pasaba de largo de los otros en unos movimientos codificados de gesto y danza. Intentaban caminar sin romper el ritmo, porque romper el ritmo es una cosa bien intencionada y débil, pero a ellos a veces les obligaban a esquivarlos y incluso a detenerse y ellos casi siempre desviaban la mirada. El contacto visual era un tema delicado. Un cuarto de segundo de mirada compartida era una violación de los acuerdos que hacían funcionar la ciudad. ¿Quién se aparta de quién?, ¿Quién mira o no mira aquíen? , ¿Qué grado de ofensa constituye una rozada o un toque? Nadie quería ser tocado. Había un pacto de intocabilidad. Ni siquiera allí, en la maraña de viejas culturas, táctiles y formando un tejido espeso, con transeúntes mezclados, y guardias de seguridad, y compradores enganchados en los escaparates, y locos sueltos, las personas no se tocaban.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Pels camins de la nit




Pels camins de la nit
entre somnis calents de desig,
a la matinada quan arriba l'Alba
i el teu record persisteix en els meus llavis.

Poc a poc separo els meus genolls,
obrint espais al meu desig,
Les meves mans, són cançó humida,
has tornat, et sento dins meu.


Joan Cujan - Foto: Vicent Belster




dissabte, 30 de juliol del 2011

VIURE INTENSAMENT L'AQUÍ I ARA

"Que bé senta no dependre del rellotge, no sentir-te atrapat per un horari fix, disposar lliurement de tot el temps per a tu”

Quan arriben les desitjades vacances tots ens hem proposat canviar els nostres hàbits fer moltes coses alhora però sempre acabem perdent-nos en un món de somnis per complir. Intentem omplir totes les hores del dia, quan en realitat estem desaprofitant unes energies que necessitem per viure "aquí i ara” Físicament ens trobem en vacances, però mental i emocionalment estem encara pensant en les nostres ocupacions, responsabilitats i això ens crea una tensió interna que ens condueix a l'estrès, a la frustració a sentiments de culpabilitat per no ser el feliços que se suposa hauríem de ser. Perquè, mentre imaginem el que està per venir, el nostre moment present s'està convertint en passat, i se'ns hauran escapat les somiades vacances sense adonar-nos.
Es tracta en definitiva de viure l'aquí i ara amb la suficient intensitat iatenció a les persones que comparteixen la nostra vida per permetre que a cada moment succeeixin coses noves que a poc a poc ens omplin de records que ens ajudaran a compartir instants de felicitat.


VIVIR INTENSAMENTE EL AQUI Y AHORA

“Que bien sienta no depender del reloj, no sentirte atrapado por un horario fijo, disponer libremente de todo el tiempo para ti”

Cuando  llegan las deseadas vacaciones, todos nos hemos propuesto cambiar nuestros abitos, hacer muchas cosas  a la vez, pero siempre acabamos perdiéndonos en un mundo  de sueños por cumplir.
Intentamos llenar todas las horas del día, todos los dias,  cuando en realidad estamos desperdiciando unas energías que necesitamos para vivir “aquí y ahora”. Físicamente nos encontramos en vacaciones, pero mental y emocionalmente estamos todavia pensando en nuestras ocupaciones, responsabilidades y eso nos crea una tensión interna que nos conduce al estrés, a la frustración, a sentimientos de culpabilidad por no ser lo felices que se supone deberiamos ser. Porque, mientras imaginamos lo que está por venir, nuestro momento presente se está convirtiendo en pasado, y se nos habrán escapado las soñadas vacaciones sin darnos cuenta.

Se trata en definitiva de vivir el aquí y ahora con la suficiente intensidad y atención a las personas que comparten nuestra vida para permitir que a cada momento sucedan cosas nuevas que poco a poco nos llenen de recuerdos que nos ayudaran a compartir instantes de felicidad.


dilluns, 25 de juliol del 2011

DESOCUPAR LA MALETA PER CONTINUAR EL NOSTRE VIATJE

En el viatge de la vida és de vegades necessari, trencar amb el nostre tediós dia a dia, per inicar un nou camí que ens porti per experiències, somnis que alguna vegada ens van despertar inquiets desitjos de llibertat.
Disposem d'una limitada maleta, lleugera, resistent als cops i amb codi secret, en la qual emmagatzemem els records, que ens protegiran de les adversitats del camí.
Des que naixem l'anem omplint de petites històries, acumulades durant el nostre temps d'ahir i avui, emocions atresorades amb molta cura en una tasca àrdua i complexa de seleccionar retalls de felicitat i dolor compartit.
Una condició primordial per al viatge és l'equipatge i només podem fer una petita maleta, hem de ordenar les peces del trencaclosques de la nostra vida reunint-les en un espai limitat, tot protegit en un únic bagul "el nostre cervell". .
Hem de veure amb claredat i acceptar buidar-la de les coses supèrflues, innecessàries, per a guardar només els més valorats objectes, els  records que un dia van omplir els nostres sentits, ens van emocionar, ens van fer riure o plorar, per desocupar i tornar a omplir amb el mínim , amb el necessari per començar a caminar per un “nou camí”.

Joan Cujan  2011

Foto: Richard Spellman

DESOCUPAR LA MALETA PARA CONTINUAR NUESTRO VIAJE
En el viaje de la vida es a veces necesario, romper con nuestro tedioso dia a dia para inicar un nuevo camino que nos lleve por experiencias, sueños que alguna vez nos despertaron inquietos deseos de libertad.
Disponemos de una limitada maleta, liviana, resistente a los golpes y con codigo secreto, en la que almacenamos los recuerdos que nos protegeran de las adversidades del camino.
Desde que nacemos la vamos llenando de pequeñas historias, acumuladas durante nuestro tiempo de ayer y hoy, emociones atesoradas con mucho cuidado en una tarea ardua y compleja de seleccionar retazos de felicidad y dolor compartido.
Una  condición primordial para el viaje es el equipaje y sólo podemos llevar una  pequeña maleta, debemos ordenar las piezas del puzzle de nuestra vida reuniéndolas en un espacio limitado, todo protegido en un unico baúl “nuestro cerebro”.  .
Debemos ver con claridad y aceptar vaciarla de las cosas superfluas, innecesarias, para guardar solo los mas valorados objetos, los recuerdos que un dia llenaron nuestros sentidos, nos emocionaron, nos hicieron reir o llorar,  para desocupar y volver a llenar con lo justo, con lo  necesario para comenzar a andar por un nuevo camino.


Foto: Daniella Marcellusi

diumenge, 17 de juliol del 2011

VIATGE



Quan tornes d'aquest viatge,
  i el plaer s'estén pel teu cos,
  contemplo el teu abandó,
  els crits, aquesta pèrdua del sentit.

  Quan tornes d'aquest viatge,
  i et llepo les ferides de l'esperit,
  no et canses mai dels meus llavis,
  sóc la teva font, dona d'aigua.

  Quan torno d'aquest viatge,
  i exploro els racons del teu cos,
  confós, em converteixo en canibal,
  per menjar-te l'ànima, dona.

  Quan torno d'aquest viatge,
  i em queda el teu record a la meva pell,
  sento eufòric l'evidència en el meu cos,
  restes per sempre en la meva ànima.

Joan Cujan  2011






dissabte, 9 de juliol del 2011

A LLOMS DELS MEUS SOMNIS




Un dit de plaer llisca per la meva pell
 suau i sensual com el vol de la papallona.
 Cavalquen els sentits a lloms dels meus somnis



dijous, 7 de juliol del 2011

RECORDS DES DE LA TEVA ABSÈNCIA

Les persones que entren en la nostra vida d'una manera molt especial, ens ajuden a gaudir d'instants de felicitat, però la majoria de vegades aquestes presències són efímeres, apareixen i se'n van, deixant-nos simplement el seu record i en els nostres ulls queda gravada la imatge de la seva partida.
Sempre en la teva imaginació esperes aquell ésser perfecte que mai arribarà, o potser sí, però a través de records, sensacions, es tracta d'un viatge a través de les estacions de la vida amb amors i desamors


RECUERDOS DESDE TU AUSENCIA
Las personas que entran en nuestra vida de una manera muy especial, nos ayudan a disfrutar de instantes de felicidad, pero la mayoria de veces estas presencias son  efímeras, aparecen y se van, dejándonos simplemente su recuerdo y en nuestros ojos queda grabada la imagen de su partida.
Siempre en tu imaginación esperas aquel ser perfecto que nunca llegará, o tal vez sí, pero a través de recuerdos, sensaciones, se trata de un viaje a través de las estaciones de la vida con amores y desamores.



diumenge, 3 de juliol del 2011

DARRERE LA TEVA MIRADA


DARRERE LA TEVA MIRADA


Darrere la teva presó de tela que et tortura i et sumeix en la foscor ...


Bellesa prohibida, despullada de tot dret, sé t'humilia amb tupides teles que omplen d'arrugues teva ànima, impedint que l'aire fregui la teva cara, que el sol brilli en els teus ulls.

Els teus desitjos de llibertat s'omplen de utòpiques nits en calma, lluny de mirades alienes, al retirar les pesades cadenes de les teles que et cobreixen, llances un crit de llibertat en el silenci de la teva llar fins que es desperta al matí.

Darrere teva mirada s'amaga un infern, ofegada a la teva solitud només ets lliure en els teus somnis i confons la realitat amb els teus desitjos d'escapar, murmures al vent que et porti lluny, tanques els ulls i en somnis viatges amb els teus peus descalços entre la càlida sorra, a la llum de la lluna sota les estrelles i li demanes al teu déu que canvïi unes lleis injustes que et converteixen en submisa esclava del teu amo.
Per néixer en una terra on la religió et posa barreres per ser dona i no t'escolta, explica’m amb la teva veu el que la teva mirada em diu sense paraules ...



TRAS TU MIRADA
Tras tu prisión de tela que te tortura y te sume en la oscuridad…
Belleza prohibida, despojada de todo derecho, se te humilla con tupidas telas que llenan de arrugas tu alma, impidiendo que el aire roce tu cara, que el sol brille en tus ojos.
Tus deseos de libertad se llenan de utopicas noches en calma, lejos de miradas ajenas, al retirar las pesadas cadenas de las telas que te cubren, lanzas un grito de libertad en el silencio de tu hogar hasta que se despierta la mañana.
Tras tu mirada se esconde un infierno, ahogada en tu soledad solo eres libre en tus sueños y confundes la realidad con tus deseos de escapar, susurras al viento que te lleve lejos, cierras los ojos y en sueños viajas con tus pies descalzos entre la calida arena, a la luz de la luna bajo las estrellas y le pides a tu dios que cambie unas leyes injustas que te convierten en sumisa esclava de tu amo.
Por nacer en una tierra cuya religión te pone barreras por ser mujer y no te escucha, cuéntame con tu voz lo que tu mirada me dice sin palabras…