dilluns, 27 de juny del 2011

ENTRE SOMNIS



Entre somnis transites els camins del plaer,
per arribar exhausta a un món fet de sospirs.
acaricies el teu cos fins ofegar-te en l'orgasme.

Joan Cujan  Foto: Elena & Vitaly Vasilieva



AHIR


Ahir, contemplant la Lluna
els somnis s'entelaven
Malgrat la distància
veig clar, quan penso en tu...


Joan Cujan  2011


diumenge, 19 de juny del 2011

LA SOLEDAT DEL CLOWN

El pallasso no pot mostrar com és la seva vida fora de l'escenari, les seves penes, angoixes es quedaran al camerí i en un estiptease emocional durant el temps que duri l'espectacle al presentar davant el seu públic, serà Popof, Pamplini, Alegretto per portar l'espectador en un viatge ple de poesia, de música ... cap a un món d'il ·lusió, on només hi ha l'alegria, un país on les nostres fantasies es convertiran en realitat ... El seu espectacle navegarà entre el real i l'absurd tindrà la música i la il luminació per companyes i el cos com a protagonista de les seves acrobàcies, les seves cançons i textes, es convertiran en motius de reflexió, perquè juguen amb els estats emocionals més profunds de l'ésser humà.

Al públic no li importara saber si està feliç o trist mentre actua, participarà només de les emocions de l'espectacle. Què passa amb els seus sentiments?



LA SOLEDAD DEL CLOWN  
El payaso no puede mostrar como es su vida fuera del escenario, sus penas, angustias se quedaran en el camerino y en un estiptease emocional durante el tiempo que dure el espectaculo al presentarse ante su público, será Popof, Pamplini, Alegretto para llevar al espectador en un viaje lleno de poesía, de música… hacia un mundo de ilusión, donde solo existe la alegria, un país donde  nuestras fantasias se convertiran en realidad… Su espectáculo navegará entre lo real y lo absurdo, tendrá la música i la iluminación por compañeras y el cuerpo como protagonista de sus acrobácias, sus canciones y    textos, se convertiran en motivos de reflexión, porque juegan con los estados emocionales mas profundos del ser humano.
Al publico no le importara saber si está feliz o triste mientras actua, participara solo de las emociones del espectaculo. ¿ Qué pasa con sus sentimientos ?


diumenge, 12 de juny del 2011

OCELLS DE PAPER

S'escoltava l'alegre melodia d'un acordió  entre les rústiques cases del poble, la música s'allunyava lentament seguint els seus estrets carrers, Berta corria amb totes les seves forces, volia arribar al lloc d'on procedien aquelles notes tan meravelloses, que significaven, que anunciaven !!!

Al final de el darrer carrer, esbufegant per l'esforç va alçar la vista i els seus ulls van contemplar una enorme carpa vermella i blanca, era la més gran i bonica que mai havia vist, pancartes, banderes amb tots els colors de l'arc de Sant Martí, la música sortia del seu interior, també es sentien trompetes, redoblaments de tambors ...


El dibuix d'un enorme Elefant amb barret de pallasso i menjant un cotó de sucre de color rosa, anunciava "KELLY MILLER CIRCUS" ja no tenia cap dubte, un Circ havia arribat al seu poble.


Cercan l'entrada amb la mirada, va veure en ella un senyor amb barret de copa i enormes bigotis que impedia molt seriosament a totes les persones que no disposaven de bitllet accedir al seu interior ...


Voltan la carpa corrent, no va trobar manera d'accedir, apesumbrada anava a desistir quan en un cop de fortuna la seva pròpia ombra li va assenyalar una petita escletxa...


Va entrar corrent i quan la seva vista es va adaptar a la foscor que s'estenia, al va veure sota un raig de sol que es filtrava omplint de vius colors l'estada, era el domador d'ocells estava molt trist perquè com estimava els seus petits companys, els havía deixat anar perquè fossin lliures, però ara es sentia molt sol, els trobava molt a faltar ia més estava sense feina.

Berta li va dir que no es preocupés i com per art de màgia les seves mans van començar a crear fantàstics ocells de paper, els seus meravellosos colors es movien al compàs del vent ....

Mai més estaria sol .... I ja podia seguir amb el seu espectacle.




Fotos: Stephanie Idjs - Linda McLellan - Matushka Medouz

JOAN CUJAN


PÁJAROS DE PAPEL


Escuchaba la alegre melodía de un acordeón entre las rústicas casas del pueblo, la música se alejaba lentamente siguiendo sus estrechas calles, Berta corría con todas sus fuerzas, quería llegar al lugar de donde procedían aquellas notas tan maravillosas , que significaban, que anunciaban!

Al final de la última calle, resoplando por el esfuerzo alzó la vista y sus ojos contemplaron una enorme carpa roja y blanca, era la más grande y bonita que nunca había visto, pancartas, banderas con todos los colores del arco iris, la música salía de su interior, también se sentían trompetas, redobles de tambores ...

El dibujo de un enorme Elefante con sombrero de payaso y comiendo un algodón de azúcar de color rosa, anunciaba "KELLY MILLER CIRCUS" ya no tenía ninguna duda, un Circo había llegado a su pueblo.

Buscando la entrada con la mirada, vio en ella un señor con sombrero de copa y enormes bigotes que impedía muy en serio a todas las personas que no disponían de billete acceder a su interior ...

Corriendo alrededor de la carpa, no encontró manera de acceder, apesumbrada iba a desistir cuando en un golpe de fortuna su propia sombra le señaló un pequeño resquicio ....

Entró corriendo y cuando su vista se adaptó a la oscuridad.., Le vio bajo un rayo de sol que se filtraba llenando de vivos colores la estancia, era el domador de pájaros, estaba muy triste porque como quería a sus pequeños compañeros, los había dejado ir para que fueran libres, pero ahora se sentía muy solo, los echaba mucho de menos y además estaba sin trabajo.
Berta le dijo que no se preocupara y como por arte de magia sus manos empezaron a crear fantásticos pájaros de papel, sus maravillosos colores se movían al compás del viento ....

Nunca más estaría solo .... Ya podía seguir con su espectáculo.

dimarts, 7 de juny del 2011

DESENCONTRE


Ella era la llum en la foscor dels meus dubtes,
la claredat en els meus pensaments més ocults,
una promesa de felicitat eterna.
Aturar-me i atrevir-me a besar-la, m'hagués fet immortal ...
No vaig tenir forces per anar al seu encontre,
només la vaig seguir amb la mirada,
i ella no em va veure i va continuar el seu camí ....


Foto: Francois Benveniste  -  Joan Cujan 2011 

divendres, 3 de juny del 2011

M’ERES INVISIBLE



M'eres invisible, immaterial
només vivies en la meva imaginació.
Però avui t'he vist nua, desitjable,
esperant una abraçada, un petó.

Coneixes tant de mi... només sent contemplada.

Conec jo tant de tu només amb la teva mirada.


Joan Cujan 2011 - Foto: Natasha Barabasha

















dilluns, 30 de maig del 2011

ELEMENTS-Serie TERRA (Bosc al capvespre)

Poc abans que el Sol s'amagui, apareixen al fons del bosc gairebé arran de terra, els últims raigs del dia, que projecten interminables ombres de les branques i els troncs.
L'atmosfera es tenyeix de vermell, però amb prou feines dura uns minuts. El bosc s'està apagant, i la humitat i la serena comencen a sentir-se.
                            * Feu click a la imatge per ampliar



Poco antes de que el Sol se oculte, aparecen al fondo del bosque casi a ras de suelo, los últimos rayos del día, que proyectan interminables sombras de las ramas y los troncos.
La atmósfera se tiñe de rojo, pero apenas dura unos minutos. El bosque se está apagando y la humedad y el relente empiezan a sentirse.

dissabte, 28 de maig del 2011

ET VAIG SOMIAR


Et vaig somiar més a prop de mi que mai,
i em vaig sentir tan ple, estimat,
que encara després de l'alba,
segueixo sentint la teva presència. 

Joan Cujan  2011  -  Foto: Christian Kettiger

LA MEMORIA DEL DESIG



Els amors passen i busquen recers deshabitats entre intemperies,
és tan sols la memoria del desig la que escalfa el lent i fred pas dels dies.
Però és dolç l’esforç, inmensa joia que cada dia creix en la recerca del nou amor.

Joan Cujan  2011 


CARAMEL


Em va mirar als ulls amb timidesa, les nostres mirades es van creuar i amb un ampli somriure, va deixar sobre la taula un caramel, em va oferir el seu més preuat tresor i em va dir: és per a tu. La meva filla es va abalançar cap als meus braços i ens fonem en una abraçada espontanià, dient-me suaument a cau d'orella, gràcies per fer-me tan feliç !!!!

foto, Kiryobir

OMBRA

Ho accepto, t'estimo ...
Perquè sempre estàs al meu costat i formes part de mi, en tu em veig reflectit i em confirmes que existeixo, m'omplenes d'esperança en un futur que només existeix en una altra dimensió, en un lloc on potser tu no siguis una ombra, on puguem somriure junts, dedicar-nos dolçes mirades i tendres carícies, corre, vola ja ets lliure en el meu cor, no em segueixis més, acompanya'm fins a la fi dels meus dies.

ELS CINC SENTITS



ELS CINC SENTITS

Veure't despertar a mitjanit amb un alè de desig,  tremolosa.
Escoltar el ressò de la teva veu, cançó feta de paraules.
Sentir en els meus dits el tacte suau, relliscós de la teva pell.
Aspirar l'aroma que desprèn el teu cos, de suors reeixides.
Menjar-te l'ànima a petons, assaborir-la a mossegades.

El teu record omple de goig els meus sentits.

Joan Cujan 2011 - Foto: Natasha Barabasha

                                                                  


diumenge, 8 de maig del 2011

ELEMENTS - Sèrie AIGUA LA GRAN ONA


Es representa l'instant en què està a punt d'arribar on som i abans de passar-nos per sobre, ens tapa la llum del sol que es filtra entre els seus milions de gotes i escuma.

Se representa el instante en que está apunto de llegar donde estamos y antes de pasarnos por encima, nos tapa la
luz del sol que se filtra entre sus millones de gotas y espuma.
                                               
                                                                           

dilluns, 2 de maig del 2011

ELEMENTS - Sèrie AIGUA (Gola del diable IGUAZU)

* Feu click a la imatge per ampliar

AIGUA (Gola del diable IGUAZU)
En aquesta el que es busca és representar la força de la corrent d'aigua quan arriba i xoca amb les últimes roques abans de precipitar-se en caiguda lliure cap al final del precipici on recuperarà de nou la fluïdesa de la llera del riu un cop superat l'enorme canvi de nivell.

AGUA (Garganta del diablo IGUAZU) 
En esta lo que se busca es representar la fuerza de la corriente agua cuando llega y choca con las  ultimas rocas antes de precipitarse en caida libre hacia el final del precipicio donde recuperará de nuevo la fluidez del cauce del rio una vez superado el enorme cambio de nivel.

diumenge, 1 de maig del 2011

Sèrie els elements, Terra, Aigua....

Amb aquesta aquarela començo una petita sèrie sobre els elements, terra, aigua, foc.... En aquest cas el tema és l'aigua, pretén captar la humitat d'una zona fosca on la llum arriba filtrada per les parets que al seu dia van ser la paret d'un petit salt d'aigua, queden en ella rastres de les formes capritxoses que va dibuixar el aigua en caure en les roques, a terra es pot veure alguna petita bassa en la qual l'aigua retinguda reflecteix la llum del cel. Les meves abstraccions sempre parteixen d'elements reals que un cop interioritzats s'expressen en les sensacions que em provoquen quan els faig meus. Podriem qualificar de: "paisatges de l'ànima"
M'agradaria que em comentéssiu les vostres pròpies sensacions en veure les aquarel·les.

Con esta acuarela empiezo una pequeña serie sobre los elementos, fuego, agua, aire.... En este caso el tema es el agua, pretende captar la humedad de una zona oscura donde la luz llega filtrada por las paredes que en su día fuerón la pared de un pequeño salto de agua, quedan en ella rastros de las formas caprichosas que dibujó el agua al caer en las rocas, en el suelo se puede ver alguna pequeña charca en la que el agua retenida refleja la luz del cielo. Mis abstracciónes siempre parten de elementos reales que una vez interiorizados se expresan en las sensaciones que me provocan cuando los hago mios. Podriamos calificar de:  "paisajes del alma" Me gustaria que me comentarais vuestras propias sensaciones al ver las acuarelas