LA BELLESA DE LES FLORS MARCIDES 06-2026
Hi ha dies en què se m'embarbussen els pensaments,
sento llàstima de mi mateix i se m'enrojola la cara,
avergonyit, se m'escapa un somrís, no n'hi ha per a tant.
De cop creix el desig d'escriure, em suren les paraules,
de nou entenc la saviesa assenyada dels anys,
tanco els ulls per aspirar l'olor resclosida del ram,
se m'esvaïa entre els dits la bellesa de les flors marcides,
observo la desfeta, és absurd pensar en el demà
sense viure amb plenitud el temps que em queda avui.
Hi ha una relació entre la vella captaire, el pas dels anys i les flors, ve a dir que el final de la vida conserva certa bellesa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada