Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 13 d’octubre del 2026
ABISME
Hi ha un abisme entre el llenguatge del cor i el de les paraules. Enllaçar totes dues ribes és una tasca impossible, però aquesta impossibilitat és l’ofici de l’escriptor. Francesc Torralba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada