Si en lloc d'esperar-te,vingués i et mirés als ulls,veuria tot el que encara,no ens hem dit fins ara.M'agradaria saber-ho tot,apropar-me molt més a tu,fins a copsar, el més petit bri,de la teva essència.Ja no és temps per lamentar-se,som privilegiats per poder viure,entre el tot i el no-res,no tenim res a perdre.Parla'm dels teus dies sense mi,d'imatges emmirallades als teus ulls,t'espero, on comença'n els anhels,potser és per això que et trobo a faltar.Poema, Joan Cujan, 2016 Foto, 2022
Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dimecres, 31 d’agost del 2022
CAÇANT IMPRESSIONS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada