Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
dimecres, 31 d’agost del 2022
AHIR, PASSEJANT PER GRÀCIA
Serien les sis de la tarda,
semblava el carrer una botiga,
tot un inacabable aparador,
ple de llum, fantasia, colors.
I de cop, l'atzar va entrecreuar
les mirades, un somriure
va precedir el so d'uns passos
allunyant-se per la vorera.
Joan Cujan, 2022
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada