No va ser conscient d'aquest descobriment, ni en va analitzar el significat, detectava ocasionalment, en ple estat de consciència, cert canvi en les condicions externes, certa qualitat en el silenci, com si algú actués en un escenari i advertís que el públic ha marxat; i de sobte, en aquell moment, no sabia si continuaria representant el seu paper o si senzillament anava a parar... Rachel Cusk
Som titelles a les mans del destí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada