Amb la transició a un estil cada vegada menys clàssic i figuratiu, comencen a aparèixer las "T", sovint en detriment dels ulls, però mai renunciarà als seus autoretrats. En aquesta operació de reducció, els materials, el llenç, són tan important com l'obra en si (Per Manzoni, els elements bàsics de l'obra ja són l'obra mateixa), Tàpies condensa la poètica de la lletra en solucions sense forma i figura. La seva representació "informal", com ell mateix va intentar definir, es pot entendre com una tercera línia expressiva de l'abstraccionisme, que veu una dimensió colorista en Kandinsky i Rothko, i una dimensió geomètrica a Mondrian i Malevič: destinada a millorar la trama o alguna cosa que tingui una consistència sense definir-se; Tàpies conserva un embrió de l'existència, on encara s'endevina, i es materialitza el cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada