Vull viure d'una altra manera, o, si cal, morir perquè uns altres puguin viure d'una altra manera. Ara bé, no veig gaires idees per les quals valgui la pena morir. Sembla que l'única idea, és que hem de veure com l'enorme misèria humana campa davant nostre i esperar que els més miserables de tots, els més oprimits, es girin i ens diguin com aturar-ho. Sembla que hi ha la creença, curiosament inexplicada, que les condicions de l'explotació generaran una solució a la mateixa explotació elles soletes, i suggerir el contrari és condescendent i altiu. On ets, món bonic - Sally Rooney
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada