Ets potser tu,
sóc jo també,
qui mira sense mirar.
Totes les guerres s'assemblen,
tu i jo també,
mentre mirem,
pensem,
quina sort que tenim,
encara estem entre els vius.
La vida esdevé tan fràgil
entre bassals,
cadàvers,
que miren sense mirar.
Ets potser tu,
sóc jo també,
qui mira sense mirar.
Joan Cujan, 2022
Passen coses, però ens agafen lluny, fins i tot les que passen a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada