L'infern dels vius no és una cosa que serà; n'hi ha un, és aquell que existeix ja aquí, l'infern que habitem cada dia, que formem estant junts. Hi ha dues maneres per no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l'infern i tornar-se'n part fins al punt de no veure'l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continus: cercar i saber reconèixer qui i què, enmig de l'infern, no és infern, i fer-ho durar i donar-hi espai.
Les ciutats invisibles, d'Italo Calvino
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada